Malalai Joya: “El silenci de la gent bona és pitjor que les accions de les males persones”

Sense passaport diplomàtic i passant clandestinament per Pakistan, Malalai Joya, diputada expulsada del parlament de l’Afganistan per denunciar als senyors de la guerra, arriba a la UAB. En un acte organitzat per la Plataforma Aturem la Guerra i amb la col·laboració de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Màster MIM, Malalai Joya desgrana la situació del seu país, s’oposa a l’ocupació militar i explica les raons de la lluita d’aquells que creuen en la democràcia i la veritat a l’Afganistan.

Intents d’assassinat, insults o agressions físiques no han aconseguit fer emmudir la veu de Malalai Joya. La seva és una història de rebel·lia i de superació. Políticament independent però defensora de la llibertat, la democràcia i la igualtat entre homes i dones -que va aprendre en els camps de refugiats que van provocar els conflictes amb la URSS i les guerres intestines-, assegura que “la situació de l’Afganistan avui, mai ha estat pitjor” i que per això, les tropes estrangeres haurien de deixar el país. I és que, reposada però vehement, Joya sap que la gent afgana té idees. La majoria de la població s’oposa al fonamentalisme dels més de 850 grups armats que hi ha al país i dels taliban, i que “si les tropes marxessin, l’Afganistan es lliuraria d’un dels seus problemes” indica Malalai. Però no de l’únic. El país de Malalai Joya ocupa el lloc 176 de 177 països en nivell de pobresa i produeix el 93% de l’opi que es consumeix al món. A més, l’ocupació militar capitanejada pels EEUU després de l’11-S, que va acabar amb el govern dels taliban, “ha portat –assegura Malalai Joya- el problema de la inseguretat, ja que es tracta d’una ocupació i no d’una alliberació”, en la qual es manté un estat de perillositat comandat per “una màfia” formada per l’Aliança del Nord –senyors de la guerra- “que col·labora amb les forces d’ocupació” i de les quals es nodreix econòmicament.

Joya ho ha tingut doblement difícil pel fet de ser dona i de ser crítica en un país on la violència masclista té proporcions epidèmiques i on la discrepància és un luxe que s’arriba a pagar amb la vida. “Més del 80% de les dones han patit algun tipus d’agressió, tan física com sexual”, assegura. I tot i que hi ha algunes associacions per la defensa de la dona, aquestes no reben cap ajuda administrativa i actuen clandestinament. La dissidència també porta problemes a l’Afganistan. Als mitjans de comunicació no hi ha lloc per la crítica, ja que estan en mans dels senyors de la guerra, la llibertat de premsa és inexistent i són tristament cèlebres els casos de periodistes empresonats.

Malgrat tot, no hi ha només criminals a l’Afganistan, “els intel·lectuals, professors i activistes” també s’esforcen per fer-se escoltar. “Ens hem d’unir per lluitar en aquesta batalla. Qui no fa l’esforç, ja ha fallat”, remata Malalai Joya.

Fotografia extreta de www.malalaijoya.com